En esta regió han existit poblaments humans des de temps molt remots, almenys des de l'Edat del Bronze. També va ser molt intensa la presència de nuclis de població ibera, estant a partir de llavors estes terres permanentment habitades.



Quartell se situa en el territori, que en època romana va ser quinta d'algun patrici Saguntí per les restes arqueològiques. L'episodi històric més important ocorregut en esta comarca va ser, sens dubte, l'enfrontament de cartaginesos i romans entorn de la ciutat de Sagunt i que va suposar l'inici de la Segona Guerra Púnica i el començament de la romanització de la península. Abans de la reconquista per les tropes de Jaume I, pertanyia al Terme General de Morvedre, baix domini del Morvedre Musulmà.



Després de la dominació musulmana i la Reconquista cristiana, la regió seria repoblada per colons catalans, a diferència de les comarques limítrofes al nord i oest, que ho serien per aragonesos. Després del fet de la conquista, es desmembra administrativament de Morvedre i passa a un règim Feudal-Senyorial.

La primera menció escrita que tenim de Quartell, la trobem al llibre de repartició on apareix el nom de Quarcel pel motiu de la donació que fa Jaume I en 1248 a Bartomeu el seu porter de 126 Fanecades actuals, el lloc en aquells moments i a causa de la influència musulmana era una alqueria, regada per les aigües de la Font de La Vall de Va segar (hui Font de Quart) aprofitant les obres hidràuliques de l'època romana i millorades pels pobladors arribats del Nord d'Àfrica. El botànic Cabanillas en les seues "Observacions" en el segle XVIII ens parla dels sistemes de reg de la Font i de les seues excel·lències. Quartell després de la reconquista va pertànyer successivament a Bartolomé Matoses, Guerau Fabra, Galcerán de Borja, Francisco mons, Pere Eixarch i Castellví, Jaime Ferrer.... En 1609 queda quasi despoblat i la major part dels seus habitants eren Mudèjars, que després de baptisme forçós de 1525 van passar a ser nous convertits o moriscos sent expulsats per Felip II. En 1610 li va ser donada Carta de la Població per Jaime Ferrer cavaller de l'hàbitat i milicià de Sant Jaume de l'Espada (Caballero de l'Orde de Santiago) i Gastón Roiç de Corella Comte de Concentaina, senyors que eren de Quartell "proindivís". A final del segle XVIII i fins a l'abolició dels senyorius en 1837els últims senyors feudals de Quartell van ser el Comte d'Almenara i el Marques de Bèlgida i Benavides.

Els comtes de Concentaina a part de la mitat de Quartell, eren posseïdors de l'Alqueria Blanca i l'Arap. L'Alqueria Blanca era un lloc de cristians vells, depenia eclesiàsticament de Morvedre, tenia temple parroquial i en 1574 es va convertir en parròquia de moriscos conversos, hui en dia es troba despoblat i dins de la seua partida la Foia passava la carretera de la Serp d'època romana que unia Morvedre i Almenara en l'actualitat s'ubica el Polígon Industrial de Quartell. De l'Arap se sap que no tenia església, eren set cases i una vintena de moriscos quedant despoblada totalment en 1609, a finals del segle XVIII el Sr. de Quartell que també ho era de Benavides, el Marques de Bèlgida passa el Molí que tenia en l'Arap i els tres horts a Benavides quedant hui un enclavament dins del Terme de Quartell.



En la guerra de Successió a la corona espanyola, Morvedre es declara lleial a Felipe V influenciant amb esta decisió als habitants del seu Terme General i Quartell degut també a l'activitat exercida per l'alferes del Rei Jordi Ausoles es va declarar partidària del Borbó. Quartell va partir també en les guerres carlines al segle XIX i en 1869 es va declarar partidari de la "Gloriosa Revolució" formant una milícia armada pels veïns del poble.



El lloc de Quartell, va dependre de la jurisdicció de Morvedre, al terme general del qual va pertànyer abans dels amollonaments. 

Quartell compte entre els seus fills més notables, amb José Pol Bernabé i Borrás personatge nascut en 1812, que va dedicar la seua vida a l'obtenció de noves varietats de cítrics, que va ser el primer a cultivar i comercialitzar la mandarina. Polític i escriptor va morir en 1889.